Casa Asia

Direct Access



Cap_casaasia
Casa Asia > Jornada sobre Open data i economia col·laborativa a Barcelona i ciutats japoneses

Jornada sobre Open data i economia col·laborativa a Barcelona i ciutats japoneses

El passat dimarts 15 de novembre es va celebrar a Casa Àsia una jornada per posar en comú projectes i estratègies basades en l’Open Data, Open Platform i Collaborative economy. L’acte va comptar amb la presència d’experts d’aquests àmbits de Barcelona i d’algunes ciutats japoneses, que van tenir l’oportunitat d’intercanviar informació i d’explorar en les diferències i similituds de les seves experiències.

Cristina Borras, directora del Departament Internacional de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i Amadeo Jensana, director del Departament d’Economia de Casa Àsia, van ser els encarregats de l’obertura de l’acte. La jornada es va dividir en tres blocs: estratègies i arquitectures d’Open data, Economia Col·laborativa i Area Management city.

El primer expert a intervenir va ser Lluis Sanz, director d’Informació Base de l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona (IMI), que va explicar què és, com funciona i quines són les fonts, l’arquitectura i l’estratègia de l’Open Data Barcelona.

Sanz va explicar que la iniciativa consisteix a posar informació que posseeix el sector públic a l’abast de tothom en formats digitals, estandarditzats i oberts, seguint una estructura que en permeti la comprensió. Els objectius principals són augmentar la transparència de l’Ajuntament, veure quines són les necessitats de la societat pel que fa a dades públiques ofertes, potenciar i promocionar la iniciativa de fer públiques aquestes dades i la seva reutilització, així com el teixit econòmic.

L’Open data Barcelona ja acumula prop de 10.000 descàrregues. Ara mateix tenen més de 350 bases de dades disponibles i 1.400 fitxers, que s’ofereixen en diversos formats. Estan en actualització constant i posen en circulació vora 3.000 formats i fitxers diferents cada dia.

Pel que fa a Open Platform, es va donar pas a Francesc Casaus, de l’IMI, que va centrar-se a explicar el projecte SENTILO. Dins de l’estratègia d’Open Data Barcelona, l’arquitectura de dades prové dels dispositius desplegats en el territori, els sensors. SENTILO es basa en l’obtenció d’aquestes dades enviades a diferents punts de la ciutat.

Casaus va dir que el projecte va ser creat el 2011, i es va basar en tres característiques fonamentals: que fos Open Source, per reduir costs del desenvolupament, que acceptés tot tipus de sensors i que reduís despeses compartint-les amb una comunitat de desenvolupadors, fabricants i altres ciutats que estiguessin interessades en una plataforma similar. Casaus va posar èmfasi en dos dels objectius principals del projecte: un és trencar amb les solucions verticals que els fabricants ofereixen i l’altra és construir una arquitectura horitzontal per evitar-ne l’aïllament.

SENTILO es va posar en marxa entre el 2013 i el 2016 a la ciutat de Barcelona, de la mateixa manera que s’inclou en altres ciutats del món. En l’actualitat, té una comunitat de ciutats, fabricants i consultors constituïda i obté dades de les ciutats gràcies als seus sensors. A Barcelona recull dades de 10 tipus diferents, hi ha desplegats 1.800 sensors a diferents punts de la ciutat, està en col·laboració amb 30 companyies locals, nacionals i multinacionals, i recullen al voltant de 3 milions de dades al dia.

També va intervenir Takuma Enomoto, de la Universitat de Kyushu, que va explicar als assistents el seu projecte de CityOS per la ciutat de Fukoaka. Es tracta d’un projecte acadèmic que encara no s’ha dut a terme a la vida real, i que consisteix en una coevolució social, és a dir, a solucionar problemes que tenen els ciutadans amb la tecnologia amb la qual ja estan adaptats i al mateix temps desenvolupar-ne de nova.

Mayo Fuster, directora d’un grup d’Investigació de la Universitat Autònoma de Catalunya i assessora a l’Ajuntament de Barcelona amb temes d’economia col·laborativa, va ser la persona que va obrir el bloc sobre economia col·laborativa.

Fuster va explicar el pla de l’Ajuntament de Barcelona per promoure l’Economia col·laborativa Procomú, que es refereix a un model emergent basat en la col·laboració de comunitats de persones contribuïdores. A grans trets va dir que a partir de plataformes digitals, desenvolupen recursos comuns dels quals la propietat és compartida i esdevé accessible com a bé públic. Casos clàssics de gran èxit són el software lliure i la Wikipedia, per posar un parell d’exemples.

Fuster va destacar també el programa de Barcelona Activa La Comunificadora per impulsar iniciatives d’economia col·laborativa, a través de la formació i l’assessorament.

La portaveu de la plataforma GOTEO, Maria Perulero, també va explicar-ne el projecte. Goteo és una plataforma de crowdfunding cívic que col·labora amb iniciatives ciutadanes, projectes socials, culturals, tecnològics i educatius. Gràcies al seu codi obert, compta amb rèpliques i aliances en diversos països. Els principis de Goteo són la transparència, el progrés i la millora de la societat.

Mitjançant processos cooperatius, el seu objectiu és que la ciutadania tingui un paper actiu en la millora de les seves comunitats. Ofereixen el disseny d’eines Open Source, tant tecnològiques com metodològiques, que promouen el lliure accés a la informació.

Perulero va explicar alguns dels seus projectes més destacats: Correscales 2016, Cerca de tu casa, LaFábrika detodalavida, #ArteDeMisManos, entre d’altres.

El japonès Iwao Kobayashi, va explicar breument la iniciativa de Local Good Yokohama, creada juntament amb la plataforma Goteo. És un projecte amb l’objectiu de donar a conèixer què està passant en aquesta regió japonesa. Composta per diferents organitzacions locals, anima a persones voluntàries a unir-se i realitzar aportacions de capital a entitats que hi estan treballant per solucionar problemes socials. De moment, compta amb unes 6.000 persones i porta recollits més de 10 milions de iens.

L’última intervenció, emmarcada dins del bloc d’Area management of city, la va presentar Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, que va desenvolupar el projecte de la Superilla.

Segons Rueda, La Superilla és una nova forma d’organització urbana, que amb la seva implantació, aporta solucions a la mobilitat, disponibilitat i qualitat a l’espai públic dels vianants. Proposa dos canvis fonamentals: la jerarquització de la xarxa viària i l’establiment d’una xarxa diferenciada per cada mode de transport. Dins de les Superilles es redueix el trànsit i l’aparcament de vehicles per donar preferència als vianants. En condicions especials, les vies són cedides a vehicles residents, serveis, emergències, càrrega i descàrrega, etc. El projecte representa una solució que uneix l’urbanisme i la planificació de la mobilitat amb l’objectiu de limitar la presència del vehicle privat dins l’espai públic.

Rueda va acabar la seva intervenció anunciant que el projecte ja està aprovat i dissenyat en ciutats com Vitòria-Gateiz, A Coruña, Ferrol, Viladecans i el Prat de Llobregat.

Share to Twitter Share to Facebook Share to LinkedIn Share to Google Reader Share to Yahoo Share to delicious Share to NetVibes Share to Digg Share to Menéame Share to La Tafanera Rss
Casa Asia
Casa Asia | Social Headquarters | Pavilion of Sant Manuel. Sant Pau's Modernist Venue | Sant Antoni Maria Claret, 167 | 08025 Barcelona | +34 93 368 08 36
Casa Asia Center - Madrid | Palacio de Cañete | Calle Mayor, 69 | 28013 Madrid | +34 91 360 01 94
© CASA ASIA 2016. Legal Terms. Produced by rodest