When pigeons have gone out to search for food, a hunter has trapped them! Will they be able to escape? How will they manage? If you want to know and to discover the strength of unity you just have to read this story.

Un bonic dia d'estiu, un grup de colomes van decidir posar-se a volar per buscar menjar. Van volar durant molt temps, passant per sobre de ciutats i pobles, fins que van arribar a un gran prat verd.

- Mireu aquí! Hi ha alguns grans per menjar entre l'herba- va cridar la coloma més jove-. Estic famolenca i cansada de volar. Deixem de buscar i baixem a menjar-. I va començar a batre les ales per descendir fins al sòl.
- Espera!-, va cridar la líder de l'esbart d'ocells-. Podria ser un parany. Perquè hauria d'haver-hi grans en una zona tan aïllada?
- No siguis tan desconfiada! Se li han d'haver caigut a algú que passava per aquí-. Va dir una altra de les colomes.
- No perdem més el temps. Jo també tinc gana!-, va afegir una tercera coloma.
- Està bé. Si totes insistiu i teniu tanta gana que no us importa arriscar la vostra vida, anirem a menjar - va dir la que els guiava.
Així que les colomes van decidir baixar fins al sòl i van començar a menjar. Després del llarg i cansat viatge, el menjar els semblava deliciós.
Però, de sobte, una xarxa va caure sobre les colomes i van quedar atrapades. - És un parany! Socors!-, cridaven totes amb molta por.
- Ja us vaig dir que havíem d'anar amb compte-, va dir la capdavantera-. Però de totes maneres, tranquil·litzeu-vos. Podem alliberar-nos, però hem d'estar unides.
- Com podem sortir d'aquí? Explica'ns què hem de fer!- Cridaven mentre intentaven escapar molt espantades, saltant cadascuna pel seu costat.
- Deixeu-me pensar un moment. Tinc una idea- va dir la líder de sobte-. Hem d'actuar totes alhora. Posar-nos a volar juntes i portar la xarxa amb nosaltres. Recordeu que hem d'estar unides!

Cada coloma va agafar una part de la xarxa amb el seu bec i, totes juntes, van començar a batre les ales per desenganxar. El caçador es va quedar atònit davant la visió de les colomes volant amb la xarxa. Va començar a córrer darrere de les colomes, esperant que caiguessin. Però quan ho van veure, les colomes van volar encara més alt, fins que es van posar en el cim d'una petita muntanya. El caçador va intentar escalar-la, però aviat es va cansar i va decidir deixar anar a les seves preses.

-Ara hem de volar cap al riu-, va dir el líder.
- Però estic molt cansada!- va exclamar la coloma més jove- No puc volar més!
- No et preocupis, jo t'ajudaré. Els forts han d'ajudar als febles. Aviat seré jo qui sigui vell i feble, mentre que tu hauràs crescut i seràs fort. Llavors després m'ajudaràs a mi i  dependré de la teva força. Ara apropa't a mi, que amb la meva força podré portar-te en aquesta xarxa.
I van volar fins a la riba del riu, on la líder de les colomes va cridar al seu amic el ratolí i li va explicar el que els havia passat.
- Benvolgut ratolí, estem aquí atrapats per culpa d'un malvat caçador. Solament tu pots salvar-nos i alliberar-nos d'aquesta xarxa- va pregar la coloma cap. Llavors el ratolí les va voler ajudar i va començar a rosegar la xarxa per alliberar a la capdavantera, que es va queixar - No, no m'alliberis a mi primer. Aquesta petita coloma està molt feble i cansada, allibera-la abans. Després allibera als altres abans que a mi. Jo sóc la capdavantera, per la qual cosa haig de cuidar de totes i ser l'última.
El ratolí va tallar la xarxa amb les seves afilades dents i va alliberar a totes les colomes. Finalment també va alliberar al seu líder. Totes van donar les gràcies al ratolí i es van ser volant cap a la seva casa. Mentre volaven la petita coloma va dir:
- El nostre líder és gran però sàvia. La seva saviesa és el que ens ha salvat avui.
- No, petit. Ha estat vostra unió el que ens ha donat força i ha permès salvar-nos-, va replicar la coloma capdavantera.- La unió és el que ens dóna la major força.

I d'aquesta manera les colomes van poder tornar a la seva casa tranquil·lament amb les seves famílies.